Mas Jordà.
 fotografia de l'any 1963
|
fotografia de l'any 1963
|
|
DOCUMENT SOBRE LA HISTÒRIA DE SANT NARCÍS DEL MAS JORDÀ
per Mossèn IGNASI M. COLOMER any 1950  |
A
la comarca
d’Anoia, dins la feligresia de Jorba, però ja en plena
vall de Clariana, hi ha
l’esglesiola del Mas-Jordà dedicada al gloriós
Patró de Girona. Tanmateix, del petit temple de sant’Arcis
fins a Santa Maria de Clariana, només cal fer
mitja horeta de camí planer en direcció a ponent; en
canvi per arribar a Sant
Pere de Jorba, hi ha prop d’una hora de camí costerut cap
a llevant.
Heus ací la
ubicació geogràfica de l’ermita: latitud 41º 36’ 8” i mig, damunt l’Equador;
longitud , 0 hores 6 minuts 2 segons, a orient del meridià internacional (ço
és, 1º 30’ 30” a l’Est de Greenwich); altitud, 465 metres sobre el nivell del
mar. I les mides: llargària, 5’80 m.; amplada, 4’35; altura, 4’50, sense
comptar-hi el campanar de cadireta. L’entrada és al cantó de gregal, gairebé a
sol ixent.
Com que l’arxiu
parroquial de Jorba, després del saqueig revolucionari de 1936 ha conservat ben
poca documentació, no sabem exactament quan fou erigida aquesta capella, la
qual no existia encara l’any 1629; probablement és de mitjan segle XVII, o no
gaire després.
Quan el bisbe de
Solsona era Virrei de Catalunya, l’any 1638 va prohibir les manifestacions
populars sobre la canonització del Sant: Tenim entes que aqueixa ciutat de
Gerona ha pres resolució de fer alimaries y festes per a solempnitzar la nova
gracia que Sa Santedat ha concedit a honra del glorios Sant Narcis... però pels perills que hi ha de fam, de pesta
i de guerra, ...sia molt just acudir a Deu Nostre Senyor amb pregaries y
devocions ... y no fer les dites
festes, de que solen resultar mals y escandols ... us diem y manam que de ninguna
manera fassau ni doneu lloch se fassan en dita ciutat festes algunes, alimaries
ni altres regocijos publichs ...(Arxiu Reial, reg 5518’50).
Aleshores va
créixer ,és encara la devoció arreu dels nostres països, des de Perpinyà fins a
València; a la basílica d’Igualada, hi ha una bella pintura a l’oli que
representa el Sant, amb les mosques llegendàries.
Per recordar
d’alguna manera l’estrena de la nostra ermita, vegeu aquest manuscrit
parroquial sobre la família Aguilera d’Odena, parenta del Mas-Jordà: “festa
– Dimecres a onze de juni del ani sobre dit (1625) se beney la Capella de casa
de na Aguileras de las roviras ab la invocatio de nª sª y la benei Bernat
garriga p.e y rector de odena...” amb asistencia del prior de S. Agustí i del
guardià dels caputxins, els quals hi celebraren missa; “Benedictio de Campana”,
pel mateix rector Garriga, el 10 d’abril de 1631, davant dels familiars “et
alii quam plurimi”. Es prou versemblant que la diada al Mas-Jordà fos amb
presència de fra Francesc de Jorba, nat a la masia l’any 1626 i provincial dels
caputxins durant el trienni 1675-1678.
1696 – Els amos del
Mas-Jordà, Dr. Francesc Matheu Vallès i Ma. Rosa Mora Ponts, tenen el primer
fill a Igualada, batejat per tots Sants amb els noms de Narcis-Francesc-Josep.
1733 – L’hereu del
Mas-Jordà, Dr. Narcís Matheu Mora, i la muller Ma. Francesca de Pedró Vidal
bategen una filla a Igualada el 13 de Març: s’anomena Ma. Narcisa; el 21-1-1762
professa solemnement a Reus com a carmelita descalça.
1749 – El molt
il·lustre Dr. Joan-Jeroni Matheu Mora, prelat d’Ager, atorga testament al
Mas-Jordà el dia 9 de novembre; l’escriu ell mateix en català i hi posa el
segell episcopal. (Museu d’Igualada protocol Viladers, volum2, foli 3).
1803 – Josep Jorba
Canyador, el 16 de març, es possessiona del Mas-Jordà “ab sa Capella... entrant
al mateix temps en la citada capella”. A l’inventari, mes de maig , esmenta
igualment “lo Mas Jordà ab sa capella” (Ib. Puigdollers).
1818 – Pere Soler,
segrestador judicial del Mas-Jordà, en pren possessió; el 28 d’abril, posa a
l’inventari: “En la capilla se ha encontrado un san Narciso pintado en un
lienzo * a la tapia, la mesa, ara, sacras, Crucifijo, los manteles, dos
candeleros de madera, y dos bancos clavados a la tapia” (Expedient, foli 85v).
(* Es una tela del
segle XVII, ja molt descolorida. Fou retaqada el 1870, quan l’aprofitaren com a
capçalera d’un llit; ara fa 1’70 x 0’965 m.)
1829 – Els
argenters Francesc Colomer Enténtes i el fill Josep, nats a Figueres i
residents a Igualada des del 1794, adquireixen el Mas-Jordà i posen una pedra
rodona damunt el portal de l’ermita; entremig d’una mitra i un bàcul, al·lusius
al sant Patró, hi ha aquesta epigrafia: “Fcô JPH / COLOMMES. / ay. 1829”.
El DIA 9-II-1829
demanen al bisbe que autoritzi el culte dins la “Capilla publica algo
estropeada”. I es comprometen a restaurar-la. No solament va trigar la
resposta, sinó que el 9-X-1830 fou
dictat un entredit contra l’ermita, amb mes de vint anys de durada.
1831 – Josepa
Fortuny Berguedà, viuda de l’argenter Josep Colomer Reixac, fa constar a
l’inventari que encara té a Igualada “1 imatge nova de S. Narcís, de fusta, de
4 ó 5 pams d’alçada, pel Mas Jordà”, destinada a un retaule novell.
1852 – El rector de
Jorba, el 20 de Juliol, recomana el restabliment del culte públic a la capella
de sant’Arcis; el 12 d’agost propsegüent, el Vicari Capitular de la diòcesi
autoritza el culte dins l’ermita.
1857 – El bisbe
Palau concedeix el títol d’oratori públic el dia 6 de juliol; el 24 d’octubre
autoritza indistintament el rector o el vicari de Jorba perquè beneeixen la
campana nova de l’ermita.
1858-1881 – Els
bisbes Castanyer, Jordà i Colomer, durant les visites pastorals, concedeixen 40
dies de perdó als qui preguin dins la capella de sant’Arcís.
1860 - El Nomenclàtor oficial enregistra: “Mas
Jordà (El). Alqueria (casa de labor y
capilla”.
1867 – L’argenter
Francesc Colomer Fortuny va a Girona i hi adquireix unes bossetes de cotó de
sant’Arcís i diversos exemplars de Goigs per a l’ermita. L’escolapi P. Rafel
Oliver hi afegirà dues estrofes pròpies del Mas-Jordà.;
Y de tot aquest
paratge
siau Vos lo
defensor
y puix honra vostra
Imatge
ab esperança y
fervor:
Sant Narcís per eix
vehinat
pregau a la
Providencia
Que deslliuri el
principat
de fam guerra y pestilència.
No us olvidau, sant
gloriós,
del Mas Jordà que
us venera
y en vos sempre
fervorós
ha posat sa fe
sincera.
Pregau, ho tendre
advocat,
a la divina
Clemència:
Que deslliuri el Principat
de fam, guerra y pestilència.
1877 – El bisbe Pere Colomer visita el
Mas-Jordà i concedeix que la missa obligatòria de Sant’Arcís es pugui celebrar
qualsevol dia de la vuitada.
1881 – Teresa Marimon Domingo, filla dels
masovers, contrau noces a l’ermita el dia 5 de novembre amb Jaume Ravell
Brufau.
1887 – El dia 14 de Gener és batejat a Jorba,
Narcís Marimon Aribau, fill d’uns rebassers que vivien al Mas-Jordà, estadants
al pis de dalt.
1898 – Mossèn Joan Guiu Casadesús publica a
Vic una “Guia descriptiva del Obispado”; a la pàgina 178 diu: “Jorba... capilla
publica en el manso Masjordà”.
1906 – Mossèn Josep Santfeliu Pedrós publica a
Manresa una altra Guia del Bisbat; la plana 80 fa constar que, a Jorba, “També
hi ha una capella del mas Jordà”. El 5 de Març d’aquest mateix any és batejat a
Jorba Narcís Marimon Marimon , fill dels masovers.
1917 – Mossèn Francesc Ma. Colomer Oms, amo
del Mas-Jordà, beneeix solemnement la imatge del Sagrat Cor i l’entronitza a
l’ermita el dia 12 d’agost, davant d’una multitud de feligresos, acompanyats
pels clergues de Jorba i Clariana.
1918 – El bisbe Muyoç concedeix: “Que en la
capilla pública del Manso Jordà... pueda celebrarse el santo Sacrificio de la
Misa todos los domingos y dias festivos del año aunque por especiales
circunstancias de la parroquia se hubiera de binar en la parroquial.
1936 – Mossèn Francesc Ma. Colomer Oms és
immolat pels revolucionaris, els quals profanen també l’ermita, destrueixen
l’altar i el retaule del segle XIX, les imatges, el cloquer i roben la campana
de l’any 1857, Només se salven les figures de sant’Arcís i de sant Josep,
perquè els masovers les havien amagades oportunament quan comença la fúria
iconoclasta. Imatges desaparegudes: sant Francesc de Pàola, la Testa de sant
Joan degollat, coronació de Maria per la Trinitat; i el Sagrat Cor de l’any
1917, el Via Crucis, la Mare de Déu dels Dolors i sant Francesc Xavier, que
eren a les parets laterals.
1939 – L’arxiprest Amenós reconcilia la
capella del Mas-Jordà.
1944 – Júlia Prat Borràs, filla dels masovers,
es casa a l’ermita amb Jaume Domingo Saumell el dia 6 de maig.
1946 – Dolors Colomer Pagès, usufructuaria
del, Mas-Jordà, és padrina d’una campana nova, beneïda el 29 d’octubre.
1947 – El bisbe Perelló signa un altre títol
de capella pública el 3 de desembre.
1948 – Primera edició de Goig al
Mas-Jordà (reeditats l’any 1954)
1949 – El Dr. Mn. Carles de Bolós dedica un
comentari a sant’Arcís del Mas-Jordà, dins el diari gironí Sitios del 29 d’octubre.
1950 – Els
masovers Joan Prat Centelles i Rosa Borràs Gelebert celebraren les noces d’or a
l’ermita.
L’arxiprest Fitó consagra l’altar nou, tallat en pedra per Josep
Saumell Soler. El full dominical de Vic esmenta la capella el Mas-Jordà.
Repartiment d’uns fulls amb història de l’ermita, extreta de la revista
igualadina “Vida...”
1951 – Una
maqueta del Mas-Jordà, escala 1/300, deixa veure totalment l’ermita.
1954 – El
Dr. Mn. Josep Mercader publica a Girona una “Historia de S. Narciso” on parla
del Mas-Jordà.
1956 –
Noves edicions dels Goig, amb text indulgenciat pel bisbe Masnou.
1958 – Mor
el masover Joan Prat Centelles; capella ardent a l’ermita (16 de febrer)
1959 – El
programa de la VI Fira igualadina esmenta sant’Arcís del Mas-Jordà.
1960 – El
periòdic “IGUALADA” parla de l’ermita (dia 18 de maig, pag, 24). Nota: La data del periòdic es: 18 de juny, pag.
24.
 fotografia feta l'any 1963
|
1962 – Els
germans Joan i Artur Ma. Prat Carbó, fills dels masovers, reben la primera
comunió a l'ermita el dia 11 de juny.
1965 – El
calendari folklòric, de Francesc Victori Aguilera, comenta la diada de
sant’Arcís al Mas-Jordà.
1968 – El
Cercle Català de Madrit, publica la llegenda de sant’Arcís.
1969 – La
Guia comarcal d’Igualada cita la capella se sant’Arcís. El Dr. Mn. Antoni
Pladevall publica un mapa de la diòcesi, escala 1/200.000, on consta l’ermita.
1970 – El
Cercle Català de Madrit publica Sant’Arcís i les mosques miracleres. La família
Jorba-Godallol adquireix el Mas-Jordà i hi celebra la diada amb músics i orgue,
que estrenen una melodia per els Goigs, original del mestre Vicenç Machacon.
1971 – El
bisbe Masnou visita la capella de sant'Arcís el 29 d’octubre. Repartiment d’uns
fulls amb història del Mas-Jordà,
extreta del llibre Una
Familia.
1972 –
Portes noves a l’ermita de sant’Arcís.
1974 –
Setmana Santa a la capell, amb l’estrena d’un sagrari per al Monument.
1975 –
Missa del gall a l’ermita.
1976 – La Unió
Excursionista de Catalunya publica uns estudis sant'Arcís del Mas-Jordà, al
butlletí Excursionisme
de febrer i abril.
