mestres

- Mestres: del llatí magister (el que sap, el que ensenya). Cognom d’origen català derivat del càrrec, ofici o posició dels primers avantpassats. Es presenta com a Mestre o en plural Mestres.

Des del segle XV apareix ja el cognom en documents de Barcelona. Al març de 1439 el venerable Guillem Mestres era procurador Reial de la ciutat, i Antoni Mestres, del Consell General, al 1441. En el segle XVII era Notari Francesc Mestres. Jeroni Mestres fou nomenat el 8 de novembre del 1704, per el Rei Carles III , sergent major de la Real Guàrdia catalana.*
- Escut del cognom es tallat per la meitat: part superior de plata, amb àguila imperial carregada de tres flors de lis d'or, una en el pit i les altres dues una en cada urpa, i part inferior d'or, amb una torre color gules, i naixent del merlet del centre, un braç armat amb una espasa en la mà. Bordura general de atzur, amb vuit sotueres o aspes d'or.
- En camp de plata, una torre de atzur, ensinistrada d'un espasa de atzur.*

Els Mestres que ens ocupen, eren pagesos i en Ramon Mestres fou xofer, durant la guerra de Franco, del bàndol democràtic. Actualment segons L'Institut d'Estadistica de Catalunya, el 1 de gener del 2007 hi havia 2.5528 persones de primer cognom Mestres a Catalunya.

			Pere Pons		Isabel Todrà
				Montserrat Pons Todrà
				Pilar Pons Todrà
Agustí Mestres		Ramona Carulla		Ramon Pons Todrà
	Maria Mestres Carulla			Josep Pons Todrà
	Isidre Mestres Carulla			Peret Pons Todrà
	Antònia Mestres Carulla	Geroni Valls Vidal		Antònia Pons Todrà
	Pere Mestres Carulla		Salvadora Valls Pons
	Ramon Mestres Carulla		Neus Valls Pons
		Ramona Mestres Valls		Ramon Caballol Carol
		Antònia Mestres Valls	MARIA NEUS CABALLOL MESTRES
			RAMON CABALLOL MESTRES